“Va no ploris, no has d’estar trist home!”


(Nota: Aquesta és la introducció d’un seguit d’articles d’empoderament i educació emocional)

2_Va no ploris títol

Va no ploris, no ha d’estar trist!”, “Torna-t’hi no? Com deixes que et vacilin així?”, “Joder, aquest té orxata a les venes”, “Buah, un altre vegada emocionat, sembles marica tiu”, “Vinga, endavant, pit i

 collons tiu!”, “No tinguis por, no siguis nenaza”… et sonen aquestes frases oi? A mi m’ha generat: pressió per ser un tiu actiu i divertit, frustració per no poder complir les expectatives socials sobre mi com a home, vulnerabilitat quan no he pogut ser fort i segur, alarmat i vigilància quan he hagut de mostrar tristesa, por de què pensaran de mi quan tinc por, decepcionat amb mi mateix quan he volgut mantenir una compostura emocional, que havia practicat molt bé a la dutxa i davant el mirall, i que finalment m’he mostrat a la vida real de forma el contrària: vulnerable, insegur o “acollonit”. Un munt de vivències que m’han anat mostrant la “Gran i magnifica Guia d’Educació Emocional Masculina A.K.A com viure les emocions com a home si vols ser acceptat socialment”. Continua llegint

Anuncis

QUÈ PEBROTS FAIG AMB LA MEVA MASCULINITAT?

Deconstrueix-te”, “Hauries de treballar la teva masculinitat”, “T’has de repensar com a home”, “Ets un machirulo i no fas res per canviar-ho”, “No t’has treballat gens tiu… ets un masclista”, “Creus que llegint i repetint discursos deixaràs de ser masclista? No es fa així”… alguna d’aquestes frases les heu rebut o les heu dit? Jo ambdues. Són clàssiques crítiques que recauen sobre els homes que, com ens ve de sèrie i així ho hem après des de ben petits, tenim reaccions, actituds, comentaris, accions… que són etiquetades com a masclistes. I, per tant, la nostra forma de ser homes (la nostra masculinitat) pot estar causant i generant dolor a altres persones. I quan un dia, per gràcia divina feminista, rebem algun d’aquest comentaris, “BOOM!” tot explota dins nostre i el fet de ser etiquetats com a masclistes ens fa preguntar-nos: Què pebrots faig amb la meva masculinitat? Com puc ser un home i treballar-me el masclisme interioritzat en la meva forma de ser? Continua llegint

Tu ets un marika no? – Les tres normes intrencables del mascle adult, masclista i homòfob

masculinitats_ulleres_per_esquerrans

TU ETS UN MARIKA NO? DESCONSTRUINT AQUEST ATAC

 

Tu el que ets és un marika”, “Això és de nenazas”, “Buah doncs quina plomaza que tens no?”, “Va campeón, no ploris com una nena, que ja ets gran”, “Tiu, sembles una maricona”, “buuuuh calzonazas”, “Sembles un nen petit plorant així”, “Que té por el nen de la mama?”… us sonen aquestes frases? Totes beuen de la mateixa font: la homofòbia, la misogínia i el masclisme.

La veritat és que me n’he fet un fart de sentir aquesta frase (cap a mi i al meu voltant) i tot i que aquest article el vaig escriure fa temps per mi té molt sentit reprendre’l ara i avui per diverses situacions que, sobretot, que viuen i pateixen companyes meves des d’aquesta exclusió a altres formes de viure el gènere i la masculinitat. En aquest article vull desconstruir aquest atac i veure’n algunes de les seves arrels connectades amb la masculinitat i la seva normativitat.

Continua llegint