Tots els tius som masclistes?

masculinitats_ulleres_per_esquerransPassar del som masclistes a l’estem sent masclistes

Tots els tius som masclistes? Quina pregunta més difícil de respondre. Sobretot quan la he de respondre com a home i tot el que això comporta. Per altra banda, també m’és difícil escriure això quan sé que existeix tant de masclisme, sexisme, misogínia i patriarcat diari, i una constant auto-justificació de moltíssimes persones per exculpar-se de ser etiquetats com a masclistes mentre els seus actes demostren el contrari. Per això no vull que aquest article sigui un recull de justificacions o una excusa per posar límits i dir prou, sinó un pas per a l’autoresponsabilització de quan els homes estem sent masclistes en molts moments de la nostra vida quotidiana. Continua llegint

Anuncis

El que tot bon mascle ha de complir

masculinitats_ulleres_per_esquerrans

Els cinc pilars de la masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal

Potser algú es preguntarà: per què ens és útil identificar aquests pilars o aquesta masculinitat? La resposta més ràpida que em ve al cap és: per ser autocrítiques i prendre’n consciència (per descomptat quan parlo en femení em refereixo a tots els sexes i gèneres que hi han i els que es crearan o deconstruiran 🙂 , ja que considero que totes les persones hem de posar aquest toc crític i conscient davant la influència patriarcal cap al nostre gènere).

Poder identificar els pilars de la masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal ens ha d’ajudar a distingir, observar i analitzar amb perspectiva de gènere el que ens envolta i a nosaltres mateixes. Podem analitzar persones properes, l’escola on anàvem, la nostra família, la figura del mestre que més o menys ens estimàvem, pel·lícules que ens enamoren, imatges quotidianes, lleis que ens coaccionen i legislen… aquests pilars són la representació de valors, dinàmiques i conductes que solen associar-se a aquest tipus de masculinitat en concret i que es poden veure en les formes de fer, pensar i de ser de persones, espais o institucions. Tenir-los clars i saber que representen ens pot mostrar com la nostra identitat, realitat i societat està encara més influenciada pel patriarcat del que ens pensem. Continua llegint

LGTBIQ i encara més espècies per catalogar

feminismes-negre

Continuo amb el fil engegat abans del 8 de març. En el seu moment vaig definir els conceptes de gènere, sexe, expressió de gènere, identitat de gènere i orientació del desig sexual, i vaig acabar amb un quadre que – així simplificant – intentava mostrar com de diverses i riques podem arribar a ser les persones si, tot passant per sobre d’aquella concepció binària segons la qual només podem tenir dos gèneres i expressions de gènere que corresponguin a dos sexes i dues orientacions del desig sexual, combinem diferents aspectes de cada cosa. No cal dir (o sí) que les persones som infinitament més riques i diverses del que podia caber en aquell quadre classificatori!

Sobre això del classificar hi ha molta gent a favor i molta gent en contra. Jo penso que si es fa amb consciència de les repercussions i rebudes que pot tenir, pot ser útil classificar i autoclassificar-nos, ja sigui per fer més entenedora o més visible una realitat. Però depèn molt del context en el que parlem i dels objectius que perseguim, perquè a vegades classificar pot excloure o pot convertir allò classificat en una realitat simple i sense matisos, projectant-ho de manera esbiaixada. I per això cal educar en la consciència de la socialització del gènere i en la valentia de trencar estereotips: perquè cada un de nosaltres pugui decidir amb més consciència com viure, sentir i expressar-se!

Continua llegint