QUÈ PEBROTS FAIG AMB LA MEVA MASCULINITAT?

Deconstrueix-te”, “Hauries de treballar la teva masculinitat”, “T’has de repensar com a home”, “Ets un machirulo i no fas res per canviar-ho”, “No t’has treballat gens tiu… ets un masclista”, “Creus que llegint i repetint discursos deixaràs de ser masclista? No es fa així”… alguna d’aquestes frases les heu rebut o les heu dit? Jo ambdues. Són clàssiques crítiques que recauen sobre els homes que, com ens ve de sèrie i així ho hem après des de ben petits, tenim reaccions, actituds, comentaris, accions… que són etiquetades com a masclistes. I, per tant, la nostra forma de ser homes (la nostra masculinitat) pot estar causant i generant dolor a altres persones. I quan un dia, per gràcia divina feminista, rebem algun d’aquest comentaris, “BOOM!” tot explota dins nostre i el fet de ser etiquetats com a masclistes ens fa preguntar-nos: Què pebrots faig amb la meva masculinitat? Com puc ser un home i treballar-me el masclisme interioritzat en la meva forma de ser? Continua llegint

Anuncis

Sóc responsable de ser home? Passar de ser-ne responsable a responsabilitzar-se’n

masculinitats_ulleres_per_esquerransProbablement, el tema de la responsabilitat en temes de gènere no sigui fàcil per a ningú, ni homes ni dones ni com s’identifiqui ningú. Quan parlo de responsabilitat faig referència al paper, agència i poder personal que tenim en el manteniment o reproducció del sistema sexe-gènere i les seves violències -dit de forma més simple: com d’emmerdat i implicat estic en mantenir el patriarcat i les seves violències tot i que no vulgui o no en sigui conscient-. Avui vull entrar en el tema de la gestió de la responsabilitat en veu masculina perquè és quelcom que acostumem a evitar i evadir quan ens toquen els privilegis o quan rebem crítiques en temes de gènere.

Moltes vegades exploten conflictes bullint de ràbia per temes de privilegis amb les paraules com “ets un masclista, no te n’adones del què fas!” i l’altre respon defensant-se com si no anés amb ell “doncs mira que tu…” (una èpica lluita de “No, tu més!”). Us sonen aquestes èpiques batalles en que acaba perdent tothom i ningú pren responsabilitat del què ha fet? Tenen un toc de drama perquè ningú entén a ningú i tothom posa la culpa en l’altre. Vull recalcar el ningú entén a ningú, per què tant pot ser per què no hi ha intenció de fer mal (i és inconsciència del poder que un té i que ve, molts cops, atorgat pels privilegis) com per què tot i que vivim en el mateix planeta terra el gènere ens fa viure realitats diferents i costa posar-nos en la pell de l’altre ja que mai hi hem estat.

Continua llegint