“Va no ploris, no has d’estar trist home!”


(Nota: Aquesta és la introducció d’un seguit d’articles d’empoderament i educació emocional)

2_Va no ploris títol

Va no ploris, no ha d’estar trist!”, “Torna-t’hi no? Com deixes que et vacilin així?”, “Joder, aquest té orxata a les venes”, “Buah, un altre vegada emocionat, sembles marica tiu”, “Vinga, endavant, pit i

 collons tiu!”, “No tinguis por, no siguis nenaza”… et sonen aquestes frases oi? A mi m’ha generat: pressió per ser un tiu actiu i divertit, frustració per no poder complir les expectatives socials sobre mi com a home, vulnerabilitat quan no he pogut ser fort i segur, alarmat i vigilància quan he hagut de mostrar tristesa, por de què pensaran de mi quan tinc por, decepcionat amb mi mateix quan he volgut mantenir una compostura emocional, que havia practicat molt bé a la dutxa i davant el mirall, i que finalment m’he mostrat a la vida real de forma el contrària: vulnerable, insegur o “acollonit”. Un munt de vivències que m’han anat mostrant la “Gran i magnifica Guia d’Educació Emocional Masculina A.K.A com viure les emocions com a home si vols ser acceptat socialment”. Continua llegint

Anuncis

La meva associació és masclista? 4 preguntes que cal fer-se per esbrinar-ho!

feminismes-negreNo totes les actituds masclistes són cosa d’una sola persona. A vegades un grup o una associació – fins i tot la més democràtica, d’esquerres i alternativa – també pot ser masclista. Com podem detectar-ho, com hem d’actuar, i, sobretot, com ens n’hem de responsabilitzar?

Continua llegint

Mama, vull ser veterinària! (o el dia que descobreixes que les teves expectatives laborals estan social i culturalment construides)

feminismes-negre

Abans de començar dir-vos que l’article d’avui és una declaració d’amor a l’Observatori iQ i a les companyes que hi treballen per tota la feina que fan recollint, elaborant i publicant un munt d’indicadors estadístics per entendre la realitat catalana des d’una mirada no androcèntrica. No us estigueu de remenar la seva fantàstica web, que m’ha proporcionat tota la informació i estadístiques que apareixen a l’article 🙂

Definitivament els documentals d’animals han fet molt de mal: “Mientras la mamá pájaro cuida los pajaritos, papá pájaro va a por comida”, “Las hembras pinguino cuidan de los más débiles mientras los machos se echan unos chapuzones divertidos”… i així podríem continuar amb molts altres exemples en els que s’il·lustra que – per naturalesa – totes les femelles de totes les espècies terrestres i tots els mascles de totes les espècies terrestres (fins i tot les plantes!) compleixen uns mateixos patrons de comportament i unes mateixes inclinacions cap a diverses tasques que possibiliten la vida. D’aquesta manera esdevé lògic i natural que les dones tinguem més facilitat per la cura de les persones dependents, l’educació dels infants, les habilitats socials i emocionals, i els homes tendeixin a procurar el sosteniment material del grup mitjançant l’obtenció de menjar, habitatge i duent a terme tasques de defensa… Us sonen aquelles frases en que, debatent sobre la distribució de tasques domèstiques o la feina, algú diu “però si tots els animals ho fan així, i els primitius també, perquè és clar, les dones teniu menys força, sou més cuidadoses…”? Doncs no, com ja deveu suposar, això d’innat no en té res. Té a veure, com ens heu llegit moltes vegades, amb el gènere.

divisió_sexual_treball_ulleres_esquerrans_mariona_1 Continua llegint