Tots els tius som masclistes?

Passar del som masclistes a l’estem sent masclistes

Tots els tius som masclistes?Tots els tius som masclistes? Quina pregunta més difícil de respondre. Sobretot quan la he de respondre com a home i tot el que això comporta. Per altra banda, també m’és difícil escriure això quan sé que existeix tant de masclisme, sexisme, misoginia i heteropatriarcat diari i una constant auto-justificació de moltíssimes persones per exculpar-se de ser etiquetats com a masclistes mentre els seus actes demostren el contrari (epa! I sóc el primer que ho faig!). Per això no vull que aquest article sigui un recull de justificacions, sinó un pas per a l’autoresponsabilització de quan els homes estem sent masclistes en molts moments de la nostra vida quotidiana.

Certament, des de que he nascut fins ara que treballo amb homes i grups d’homes mai he trobat a ningú que digui: ets 24 hores del dia 100% masclista (un rollo: high machito level). Si que m’he trobat homes amb expressions de masculinitat amb un nivell top de masclisme (potser si ho penses et ve al cap: l’èpic macho alpha, el macho ibèrico o el militant machirulo), amb constants comentaris i bromes misògines (els típics acudits o mites justificats amb: eh, però és broma tiu), amb un odi irrefrenable al feminisme (confonent-lo amb el femellisme o recaient en sienmil mites), amb una masculinitat de masclista-cívic (exacte… aquells políticament correctes i de discursos bonics), etc. I en tots aquests moments crec que s’ha de d’anomenar i visibilitzar que això són actituds i expressions masclistes i que, per tant, aquesta persona està sent masclista sens cap dubte. Continua llegint

Anuncis

DESEMPODEREM O EMPODEREM ALS HOMES?

2_Desempoderar o empoderar als homesQuina merda de títol és aquest quan els homes rebossem de privilegis i poder en el sistema heteropatriarcal? I sí, estem a rebentar de privilegis a nivell domèstic (dedicant la meitat d’hores al treball domèstic), a nivell laboral (cobrant un 25% més per la mateixa feina), a nivell d’integritat personal (un 26,6% de les dones han rebut violència greu i el 98% de violència familiar la reben dones), a l’espai públic (no tenir por a les violacions), a les xarxes (poder anar sense samarreta i ensenyar els mugrons)… El món està crear per nosaltres i per a nosaltres, pur androcentrisme. I per si algú li passa pel cap: “Ei! Que als tius també ens afecta el masclisme i el patriarcat!” dono la resposta de: “Sí, exacte. No negarem els costos de la masculinitat (accidents de tràfic, suïcidis, dificultats emocionals, pressions de l’estereotip masculí, etc.) i que cal lluitar per transformar-ho. Però tampoc neguem que som els privilegiats d’aquest joc, els menys afectats i que, per això, tenim una responsabilitat extra en aquesta lluita des de la nostra posició de privilegi social”.

alliberacio-patriarcal_-ulleres-per-esquerrans-_-amat

Avui vull donar voltes a perquè necessitem els homes empoderats per a la lluita feminista, tot i la contradicció que això sembli. I, abans de començar, vull posar el matís de que l’empoderament no és pas un terme neutre, l’empoderament també té gènere i, per tant, no puc comparar el que jo parlaré (empoderament en clau masculina) amb l’empoderament de les dones.

Poder i privilegis socials, font d’inconsciència i desresponsabilització

Si els homes tenim tants privilegis i poder social, perquè ens hem de voler més empoderats? Abans de respondre aquesta pregunta és important parlar de quin tipus poder i privilegis fem referència.

Continua llegint