“Va no ploris, no has d’estar trist home!”


(Nota: Aquesta és la introducció d’un seguit d’articles d’empoderament i educació emocional)

2_Va no ploris títol

Va no ploris, no ha d’estar trist!”, “Torna-t’hi no? Com deixes que et vacilin així?”, “Joder, aquest té orxata a les venes”, “Buah, un altre vegada emocionat, sembles marica tiu”, “Vinga, endavant, pit i

 collons tiu!”, “No tinguis por, no siguis nenaza”… et sonen aquestes frases oi? A mi m’ha generat: pressió per ser un tiu actiu i divertit, frustració per no poder complir les expectatives socials sobre mi com a home, vulnerabilitat quan no he pogut ser fort i segur, alarmat i vigilància quan he hagut de mostrar tristesa, por de què pensaran de mi quan tinc por, decepcionat amb mi mateix quan he volgut mantenir una compostura emocional, que havia practicat molt bé a la dutxa i davant el mirall, i que finalment m’he mostrat a la vida real de forma el contrària: vulnerable, insegur o “acollonit”. Un munt de vivències que m’han anat mostrant la “Gran i magnifica Guia d’Educació Emocional Masculina A.K.A com viure les emocions com a home si vols ser acceptat socialment”. Continua llegint

Anuncis

Mascles que s’emocionen (uns quants merders amb el tema)

masculinitats_ulleres_per_esquerransEls homes són simples”, “Els homes són insensibles”, “Els homes no senten igual”, “Els homes no desenvolupen tanta intel·ligència emocional”, “Els homes no tenen sentiments”… com us deveu imaginar podria seguir amb el drama masculino-emocional un estona més, però si us sembla tiro endavant:

Què ens passa als homes amb les emocions? Com influeix el gènere en la nostra intel·ligència i desenvolupament emocional? Què hi té a veure el fet de ser homes amb la nostra vivència més íntima i emocional? Quins límits i barreres tenim amb aquest món dels sentiments? Com influeix el patriarcat en la nostra socialització emocional? Certament és un tema que en la meva vida m’ha generat des de curiositat fins a angoixa, i avui, en poques paraules, tinc ganes de posar-lo sobre la taula per dues coses en concret: la primera és perquè crec que és necessari parlar i connectar aquests dos temes des d’una visió i veu personal i masculina. I la segona és perquè visibilitzar, explorar, incorporar i fomentar l’obertura, consciència i expressió de les emocions i els sentiments és, per mi, una necessitat i aposta vital, personal i política. Estic una mica fart de l’excés de teoria i inconsciència emocional i de les limitacions que el gènere ens imposa en tot aquest món.

Continua llegint