QUÈ PEBROTS FAIG AMB LA MEVA MASCULINITAT?

Deconstrueix-te”, “Hauries de treballar la teva masculinitat”, “T’has de repensar com a home”, “Ets un machirulo i no fas res per canviar-ho”, “No t’has treballat gens tiu… ets un masclista”, “Creus que llegint i repetint discursos deixaràs de ser masclista? No es fa així”… alguna d’aquestes frases les heu rebut o les heu dit? Jo ambdues. Són clàssiques crítiques que recauen sobre els homes que, com ens ve de sèrie i així ho hem après des de ben petits, tenim reaccions, actituds, comentaris, accions… que són etiquetades com a masclistes. I, per tant, la nostra forma de ser homes (la nostra masculinitat) pot estar causant i generant dolor a altres persones. I quan un dia, per gràcia divina feminista, rebem algun d’aquest comentaris, “BOOM!” tot explota dins nostre i el fet de ser etiquetats com a masclistes ens fa preguntar-nos: Què pebrots faig amb la meva masculinitat? Com puc ser un home i treballar-me el masclisme interioritzat en la meva forma de ser? Continua llegint

Anuncis

LÍMITS I REACCIÓ

Límits i Reacció_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs

Els límits que parteixen de necessitats personals o col·lectives poden generar reaccions molt viscerals si la persona que està rebent el límit està més connectada amb el que ella necessita que no pas amb el que l’altre està necessitant. Els “espais no mixtes” o el “no és no” suposen el fet de posar un límit que, en molts casos, la reacció vers aquest pot portar-nos a sentir-nos desprestigiats, apartats, exclosos, frustrats, inferiors, etc. i la gestió d’aquestes emocions pot ser reaccionar agressivament amb la boca plena d’arguments en contra. Què és el que ens costa de respectar els límits de l’altre?

Però no només es tracta d’una reacció emocional personal, sinó d’un sistema de creences que sempre ens ha dit als homes: “pots fer el que et doni la gana”, “el cos de les dones és teu”, “fes el que necessitis”, etc. tot aquest sistema de creences heteropatriarcal que ens fa desconnectar de les necessitats de l’altre, traspassar límits, no percebre el feedback de l’altre i també de la consciència de les dinàmiques històriques i actuals de gènere i poder que s’estan donant en el moment. Certament, totes les necessitats són respectables, però si no tenim en compte les dinàmiques de poder podem acabar caient en el pensament de que “tots som iguals”.

Som-hi! Tenim curro intern per fer!

Autora i il·lustradora: Amat Molero Borràs

Sóc feminista però… el poliamor em fa força mal

Sóc feminista però..._Poliamor_Amat Molero Borràs_Ulleres per EsquerransSóc feminista però… això del poliamor em fa força mal a la pràctica. Celebrem el poliamor i totes les pràctiques i teories dissidents que vulguin donar la volta a l’heteropatriarcat. Però no perquè es tornin en un dogma, en un nou únic camí o que es posin en pràctica sense posar la cura i l’amor al centre de les relacions.

Per un amor que posi al centre la cura i no la teoria o les tradicions violentes 🙂