Fent el capullo

Fent el capullo_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs.png

Fent el capullo per sobreviure… una vivència personal il·lustrada 😉

Aquestes vinyetes resumeixen la vivència de les sancions de gènere rebudes a l’infància i com aquestes afecten en la identitat, les relacions i el nostre desenvolupament personal: tancant-te interiorment i mostrant una part de tu (socialment acceptada = fer el capullo) i que n’amaga una altra (socialment no acceptada = papallona).

Per sort aquí apareixen els feminismes, en forma de llibre, que tot i les contradiccions (com a home), els costos de la masculinitat, els costos de posicionar-se com a feminista i les olles mentals en voler viure coherentment com a home feminista, però que… en conclusió, no deixa de fer-nos viure més lliures en les nostres identitats i relacions i, sobretot, fer-les més conscients i responsables.

Per si algú vol seguir donant-li voltes a això de masculinitats i feminismes, aquí us enllaçem un curs online que fem amb les inscripcions obertes: http://www.esberla.cat/masculinitatsonline.html

Seguim 🙂

Anuncis

“Fins la polla i de mala hòstia”. Masculinitats, ira i violència

masculinitats_ulleres_per_esquerransExplosions internes, ganes de marxar corrents, necessitat de descarregar energia, manca de control, mandíbula apretada, “joder”, tancar-te amb tu mateix, tensió corporal, mirada profunda i fulminant, dificultat per contenir-te, pujada de temperatura corporal, visió borrosa, pensaments ràpids… us sona no? És el que podríem dir-li ira o, també, “estar de mala hostia” o “estar fins la polla”. Sobretot em vull centrar avui en “estar fins la polla”, no pas per un tema fàl·lic o que el fet de tenir penis et porti a connectar amb facilitat i expressar d’unes formes determinades la ira, sinó per què avui vull parlar de la relació entre les masculinitats, la ira i la violència. I, com ja vaig estar parlant en un altre article (aquí tens l’enllaç Mascles que s’emocionen), la vivència íntima i l’expressió de les emocions està connectada amb el nostre gènere i com aquest ha sigut construït culturalment. Així que donaré voltes a la ira des d’una perspectiva de gènere i, sobretot, centrant-me en els homes.

Fa molt temps que aquest article estava plantejat i inacabat. I això hi té a veure amb la meva mala relació amb aquesta emoció. Des de ben petit és una emoció que m’ha costat molt de mostrar la ira per la por a les seves conseqüències a causar dolor a la gent que m’envolta i, en la meva entrada al feminisme, encara es va amplificar més augmentant la por a transformar-me en un masclista violent. I em pregunto: però la ira és masclista? Doncs clar que no, però si que sé que formes d’expressió d’aquesta han causat i segueixen causant tant dolor que em genera poder poder-lo causar. Només cal recordar l’esgarrifós nombre de 106 feminicidis comesos l’any 2016 a l’Estat Espanyol i, òbviament, ja sabem que això és només la petita punta de l’iceberg. Com a homes crec que és necessari que ens parem a treballar aquest tema per una qüestió de responsabilitat i compromís, ja que la gestió dels nostres sentiments i emocions és qüestió completament nostra i del nostre poder personal. I si la violència és una forma d’expressió de la ira cal que trobem altres estratègies internes més sostenibles, respectuoses i sanes per a nosaltres i, sobretot, per a les altres persones. Continua llegint

Alegria Capada

Avui il·lustrem una de les sancions masculines vers l’expressió amorosa o afectiva de l’emoció de l’alegria. L’alegria, com totes les emocions i sentiments, també passa pel filtre del gènere i la cultura heteropatriarcal. Si voleu donar-li més voltes sobre masculinitats i emocions aquí teniu un article que vam escriure fa un temps: mascles que s’emocionen.

alegria-capada_ulleres-per-esquerrans_-amat-molero