LÍMITS I REACCIÓ

Límits i Reacció_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs

Els límits que parteixen de necessitats personals o col·lectives poden generar reaccions molt viscerals si la persona que està rebent el límit està més connectada amb el que ella necessita que no pas amb el que l’altre està necessitant. Els “espais no mixtes” o el “no és no” suposen el fet de posar un límit que, en molts casos, la reacció vers aquest pot portar-nos a sentir-nos desprestigiats, apartats, exclosos, frustrats, inferiors, etc. i la gestió d’aquestes emocions pot ser reaccionar agressivament amb la boca plena d’arguments en contra. Què és el que ens costa de respectar els límits de l’altre?

Però no només es tracta d’una reacció emocional personal, sinó d’un sistema de creences que sempre ens ha dit als homes: “pots fer el que et doni la gana”, “el cos de les dones és teu”, “fes el que necessitis”, etc. tot aquest sistema de creences heteropatriarcal que ens fa desconnectar de les necessitats de l’altre, traspassar límits, no percebre el feedback de l’altre i també de la consciència de les dinàmiques històriques i actuals de gènere i poder que s’estan donant en el moment. Certament, totes les necessitats són respectables, però si no tenim en compte les dinàmiques de poder podem acabar caient en el pensament de que “tots som iguals”.

Som-hi! Tenim curro intern per fer!

Autora i il·lustradora: Amat Molero Borràs

Anuncis

Sóc feminista però… el poliamor em fa força mal

Sóc feminista però..._Poliamor_Amat Molero Borràs_Ulleres per EsquerransSóc feminista però… això del poliamor em fa força mal a la pràctica. Celebrem el poliamor i totes les pràctiques i teories dissidents que vulguin donar la volta a l’heteropatriarcat. Però no perquè es tornin en un dogma, en un nou únic camí o que es posin en pràctica sense posar la cura i l’amor al centre de les relacions.

Per un amor que posi al centre la cura i no la teoria o les tradicions violentes 🙂

“Treballant” els privilegis

Treballant-me els privilegis?_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs.png

 

Aquells èpics fails quan et diuen que t’has de treballar o responsabilitzar-te dels privilegis masculins i fas d’altres coses menys responsabilitzar-te’n. Negar-los, com si no passés res o no existissin. Victimitzar-te i, sense tenir en compte el gran iceberg de les violències de gènere, posar al centre els costos de la masculinitat (suïcidis masculins, accidents de tràfic, dificultats emocionals, etc.). O culpabilitzar-se i quedar-se amb el “Sóc home, sóc opressor, sóc culpable” que és el mateix que “No hi puc fer res”.

Estigueu atentes, que aquesta és l’il·lustració d’uns propers articles de responsabilització dels privilegis 😉

Autor i il·lustrador: Amat Molero Borràs