“Treballant” els privilegis

Treballant-me els privilegis?_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs.png

 

Aquells èpics fails quan et diuen que t’has de treballar o responsabilitzar-te dels privilegis masculins i fas d’altres coses menys responsabilitzar-te’n. Negar-los, com si no passés res o no existissin. Victimitzar-te i, sense tenir en compte el gran iceberg de les violències de gènere, posar al centre els costos de la masculinitat (suïcidis masculins, accidents de tràfic, dificultats emocionals, etc.). O culpabilitzar-se i quedar-se amb el “Sóc home, sóc opressor, sóc culpable” que és el mateix que “No hi puc fer res”.

Estigueu atentes, que aquesta és l’il·lustració d’uns propers articles de responsabilització dels privilegis 😉

Autor i il·lustrador: Amat Molero Borràs

Anuncis

Fent el capullo

Fent el capullo_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs.png

Fent el capullo per sobreviure… una vivència personal il·lustrada 😉

Aquestes vinyetes resumeixen la vivència de les sancions de gènere rebudes a l’infància i com aquestes afecten en la identitat, les relacions i el nostre desenvolupament personal: tancant-te interiorment i mostrant una part de tu (socialment acceptada = fer el capullo) i que n’amaga una altra (socialment no acceptada = papallona).

Per sort aquí apareixen els feminismes, en forma de llibre, que tot i les contradiccions (com a home), els costos de la masculinitat, els costos de posicionar-se com a feminista i les olles mentals en voler viure coherentment com a home feminista, però que… en conclusió, no deixa de fer-nos viure més lliures en les nostres identitats i relacions i, sobretot, fer-les més conscients i responsables.

Per si algú vol seguir donant-li voltes a això de masculinitats i feminismes, aquí us enllaçem un curs online que fem amb les inscripcions obertes: http://www.esberla.cat/masculinitatsonline.html

Seguim 🙂

“Fins la polla i de mala hòstia”. Masculinitats, ira i violència

masculinitats_ulleres_per_esquerransExplosions internes, ganes de marxar corrents, necessitat de descarregar energia, manca de control, mandíbula apretada, “joder”, tancar-te amb tu mateix, tensió corporal, mirada profunda i fulminant, dificultat per contenir-te, pujada de temperatura corporal, visió borrosa, pensaments ràpids… us sona no? És el que podríem dir-li ira o, també, “estar de mala hostia” o “estar fins la polla”. Sobretot em vull centrar avui en “estar fins la polla”, no pas per un tema fàl·lic o que el fet de tenir penis et porti a connectar amb facilitat i expressar d’unes formes determinades la ira, sinó per què avui vull parlar de la relació entre les masculinitats, la ira i la violència. I, com ja vaig estar parlant en un altre article (aquí tens l’enllaç Mascles que s’emocionen), la vivència íntima i l’expressió de les emocions està connectada amb el nostre gènere i com aquest ha sigut construït culturalment. Així que donaré voltes a la ira des d’una perspectiva de gènere i, sobretot, centrant-me en els homes.

Fa molt temps que aquest article estava plantejat i inacabat. I això hi té a veure amb la meva mala relació amb aquesta emoció. Des de ben petit és una emoció que m’ha costat molt de mostrar la ira per la por a les seves conseqüències a causar dolor a la gent que m’envolta i, en la meva entrada al feminisme, encara es va amplificar més augmentant la por a transformar-me en un masclista violent. I em pregunto: però la ira és masclista? Doncs clar que no, però si que sé que formes d’expressió d’aquesta han causat i segueixen causant tant dolor que em genera poder poder-lo causar. Només cal recordar l’esgarrifós nombre de 106 feminicidis comesos l’any 2016 a l’Estat Espanyol i, òbviament, ja sabem que això és només la petita punta de l’iceberg. Com a homes crec que és necessari que ens parem a treballar aquest tema per una qüestió de responsabilitat i compromís, ja que la gestió dels nostres sentiments i emocions és qüestió completament nostra i del nostre poder personal. I si la violència és una forma d’expressió de la ira cal que trobem altres estratègies internes més sostenibles, respectuoses i sanes per a nosaltres i, sobretot, per a les altres persones. Continua llegint