Fent el capullo

Fent el capullo_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs.png

Fent el capullo per sobreviure… una vivència personal il·lustrada 😉

Aquestes vinyetes resumeixen la vivència de les sancions de gènere rebudes a l’infància i com aquestes afecten en la identitat, les relacions i el nostre desenvolupament personal: tancant-te interiorment i mostrant una part de tu (socialment acceptada = fer el capullo) i que n’amaga una altra (socialment no acceptada = papallona).

Per sort aquí apareixen els feminismes, en forma de llibre, que tot i les contradiccions (com a home), els costos de la masculinitat, els costos de posicionar-se com a feminista i les olles mentals en voler viure coherentment com a home feminista, però que… en conclusió, no deixa de fer-nos viure més lliures en les nostres identitats i relacions i, sobretot, fer-les més conscients i responsables.

Per si algú vol seguir donant-li voltes a això de masculinitats i feminismes, aquí us enllaçem un curs online que fem amb les inscripcions obertes: http://www.esberla.cat/masculinitatsonline.html

Seguim 🙂

Ojos que no ven… desigualtat al canto! 5 qüestions feministes sobre els treballs

feminismes-negreFa una setmana va tornar a ser 8 de març. I com cada 8 de març i rodalies, vam omplir les hores i els espais de reivindicacions d’allò més variades vinculades a les dones. Tenim tantes reivindicacions i tants pocs dies a l’any per fer-les que el 8 de març ho encabim tot!

Els motius pels quals tenim pocs dies a fer-les són variats, però un d’ells – així generalitzant barroerament – és que les dones tenim poc temps per a les reivindicacions i la vida política, sinó fixeu-vos en la composició d’assemblees, moviments socials i grups polítics! Sí… i tant que hi ha dones! Però de quines edats? Amb quines responsabilitats familiars? Totes tenim el mateix temps per dedicar-lo a aquestes activitats?

Fa un temps vaig mirar-me al melic i al meu voltant i vaig prendre consciència d’això: que les dones que tenim temps per a les reivindicacions i la vida política som – majoritàriament – les que no tenim persones petites o grans al càrrec (ei, fins i tot les més d’esquerres!), les joves i les velles.

I és que malauradament la distribució de les tasques més quotidianes (sobretot quan es tenen filles i fills) encara no és equitativa, i aquest és un tema que m’enerva. M’enerva per empatia, ja que jo actualment no em trobo en la situació d’haver de criar fills o cuidar d’adults dependents, però també perquè arribat el moment, vull que per mi sigui diferent. I ja aviso, que això no té res a veure amb saber organitzar-se bé, o amb plantejar-se treballar menys. Perquè en primer lloc..

Continua llegint

Drag Queen: Amb pits i tita pel carrer, 4 aprenentatges sobre el poder i la vulnerabilitat

masculinitats_ulleres_per_esquerransAvui poso al centre de l’article l’experiència Drag Queen dient: Gràcies Rosa per donar-me l’experiència de vulnerabilitat que sempre havia llegit i mai havia viscut com a drag queen. L’experiència de ser vulnerable al carrer, a l’espai públic, i de sentir-me petita, mirada, jutjada, fràgil i desubicada. No dono gràcies pel patiment, sinó per l’experiència que em fa empatitzar molt més amb l’assetjament, abús i desigualtat que viuen dones i trans quan posen un peu al carrer. Avui l’article va de la Rosa, l’Amat i la vulnerabilitat i d’una experiència en primera persona com a drag queen a l’espai públic.

Vull remarcar que aquesta experiència és molt personal, altres vegades que he performat drag queen no han sigut així i, segurament, per cada cis-home que ha transitat cap a una queen ha tingut experiències molt diferents. Però avui vull parlar de quan vaig ser la Rosa, ja que va ser l’experiència que em va tocar més profundament i d’on n’he tret diversos aprenentatges al voltant del poder i la vulnerabilitat que han passat, sobretot, pel meu cos.

Continua llegint