DESEMPODEREM O EMPODEREM ALS HOMES?

2_Desempoderar o empoderar als homesQuina merda de títol és aquest quan els homes rebossem de privilegis i poder en el sistema heteropatriarcal? I sí, estem a rebentar de privilegis a nivell domèstic (dedicant la meitat d’hores al treball domèstic), a nivell laboral (cobrant un 25% més per la mateixa feina), a nivell d’integritat personal (un 26,6% de les dones han rebut violència greu i el 98% de violència familiar la reben dones), a l’espai públic (no tenir por a les violacions), a les xarxes (poder anar sense samarreta i ensenyar els mugrons)… El món està crear per nosaltres i per a nosaltres, pur androcentrisme. I per si algú li passa pel cap: “Ei! Que als tius també ens afecta el masclisme i el patriarcat!” dono la resposta de: “Sí, exacte. No negarem els costos de la masculinitat (accidents de tràfic, suïcidis, dificultats emocionals, pressions de l’estereotip masculí, etc.) i que cal lluitar per transformar-ho. Però tampoc neguem que som els privilegiats d’aquest joc, els menys afectats i que, per això, tenim una responsabilitat extra en aquesta lluita des de la nostra posició de privilegi social”.

alliberacio-patriarcal_-ulleres-per-esquerrans-_-amat

Avui vull donar voltes a perquè necessitem els homes empoderats per a la lluita feminista, tot i la contradicció que això sembli. I, abans de començar, vull posar el matís de que l’empoderament no és pas un terme neutre, l’empoderament també té gènere i, per tant, no puc comparar el que jo parlaré (empoderament en clau masculina) amb l’empoderament de les dones.

Poder i privilegis socials, font d’inconsciència i desresponsabilització

Si els homes tenim tants privilegis i poder social, perquè ens hem de voler més empoderats? Abans de respondre aquesta pregunta és important parlar de quin tipus poder i privilegis fem referència.

Continua llegint

Anuncis

QUÈ PEBROTS FAIG AMB LA MEVA MASCULINITAT?

Deconstrueix-te”, “Hauries de treballar la teva masculinitat”, “T’has de repensar com a home”, “Ets un machirulo i no fas res per canviar-ho”, “No t’has treballat gens tiu… ets un masclista”, “Creus que llegint i repetint discursos deixaràs de ser masclista? No es fa així”… alguna d’aquestes frases les heu rebut o les heu dit? Jo ambdues. Són clàssiques crítiques que recauen sobre els homes que, com ens ve de sèrie i així ho hem après des de ben petits, tenim reaccions, actituds, comentaris, accions… que són etiquetades com a masclistes. I, per tant, la nostra forma de ser homes (la nostra masculinitat) pot estar causant i generant dolor a altres persones. I quan un dia, per gràcia divina feminista, rebem algun d’aquest comentaris, “BOOM!” tot explota dins nostre i el fet de ser etiquetats com a masclistes ens fa preguntar-nos: Què pebrots faig amb la meva masculinitat? Com puc ser un home i treballar-me el masclisme interioritzat en la meva forma de ser? Continua llegint

LÍMITS I REACCIÓ

Límits i Reacció_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero Borràs

Els límits que parteixen de necessitats personals o col·lectives poden generar reaccions molt viscerals si la persona que està rebent el límit està més connectada amb el que ella necessita que no pas amb el que l’altre està necessitant. Els “espais no mixtes” o el “no és no” suposen el fet de posar un límit que, en molts casos, la reacció vers aquest pot portar-nos a sentir-nos desprestigiats, apartats, exclosos, frustrats, inferiors, etc. i la gestió d’aquestes emocions pot ser reaccionar agressivament amb la boca plena d’arguments en contra. Què és el que ens costa de respectar els límits de l’altre?

Però no només es tracta d’una reacció emocional personal, sinó d’un sistema de creences que sempre ens ha dit als homes: “pots fer el que et doni la gana”, “el cos de les dones és teu”, “fes el que necessitis”, etc. tot aquest sistema de creences heteropatriarcal que ens fa desconnectar de les necessitats de l’altre, traspassar límits, no percebre el feedback de l’altre i també de la consciència de les dinàmiques històriques i actuals de gènere i poder que s’estan donant en el moment. Certament, totes les necessitats són respectables, però si no tenim en compte les dinàmiques de poder podem acabar caient en el pensament de que “tots som iguals”.

Som-hi! Tenim curro intern per fer!

Autora i il·lustradora: Amat Molero Borràs