Estarem uns dies de vacances :)

edu-amorAra sí, després de tancar tot el que teníem en marxa aquests primers mesos del curs… marxem cap a unes bones i merescudes vacances a desconnectar i a cuidar-nos molt 🙂

Us desitgem la millor entrada d’any i unes festes ben tendres i feministes! (encara que no ho sembli les festes són el millor moment per convèncer la família i l’amistat d’això del feminisme… no es poden aixecar de la cadira!)

Tornarem a la segona setmana de gener… amb novetats al blog  😉

vacances

Anuncis

Més pànics d’una feminista: Doctora… Tinc amor-romantiquitis aguda! Què puc fer?

edu-amor(O quan anar-se’n de copes amb la princesa Disney que portes dins pot ser un bon començament)

La feminista – com la dona – no neix, es fa. I esdevenir feminista, com ja venim comentant des del primer dia, és un camí llarg i ple de pedres en el que et trobes amb mil contradiccions i conflictes – sobretot interns, que són els que més de bòlit et porten… Que si la pressió estètica, que si la pròpia llibertat, que si el fet d’empoderar-se, que si l’ús de l’espai públic, que si l’amor i el desig… per mi moltes vegades han estat discursos i pràctiques que trobava tant alienes a mi que automàticament hi generava resistència: “Eh, però si jo ja em vesteixo com vull! De quina pressió estètica em parles?”, “Eh, que jo sóc molt lliure i sempre faig el que em dóna la gana”, “Eh, empodera’t tu, jo ja estic bé així”, “Eh, que si quan camino pel carrer intento passar desapercebuda és perquè vull!”, “Jo trio de qui m’enamoro, i és pura casualitat que de moment només siguin homes, més grans que jo, blancs i que estan to buenos”, etc, etc, etc. Però, clar, una no és sorda ni pot fer orelles sordes sempre! Després d’anar sentint totes aquestes veuetes incòmodes que et qüestionen sense parar una frena (“vale, vale, ja us escolto”), es planteja moltes coses i aposta per donar espai a interaccionar amb aquestes veus sense haver-les de fer callar. I llavors és quan apareixen més (molts) conflictes interns! Sobretot perquè el que et pensaves que feies perquè a tu et sortia dels sants ovaris, potser no respon a tanta tanta autodeterminació, sinó que prové de les normes socials i culturals de l’entorn en el que ens socialitzem. Continua llegint

Els buits comunicatius en les relacions afectivo-sexuals

Comunicar-nos per cuidar-nos

edu-amorEls buits comunicatius en un relació afectivo-sexual els defineixo com aquells espais d’informació desconeguda i pressuposada sobre l’altre persona dins la relació. Per tant, són espais buits de contingut per la manca de comunicació amb l’altre persona. Per exemplificar-ho, puc dir que aquests buits comunicatius poden respondre a auto-preguntes o auto-afirmacions molt típiques que ens fem: “li agradarà això?”, “si li explico això de mi que en pensarà de mi?”, “crec que em deixaria si li proposés això”, “millor no tocar aquest tema amb ell/a” o “aquest tema no cal parlar-lo, ja està prou clar!”. Aquestes buits d’informació acostumen a sorgir en temes controversos o que pressuposem que estan ja prou clars i implícits perquè considerem que “això és lo normal!” i, per tant, no cal ni que ho parlem i no busquem omplir-los amb informació que l’altre ens ha donat de forma conscient i diracte.

Aquests buits d’informació apareixen en qualsevol relació humana, però en el moment de conèixer a algú o al principi d’una relació afectivo-sexual són molts els espais buits. Al principi aquest misteri i desconeixement de què pensarà, sentirà o dirà l’altre pot generar una certa excitació cap allò desconegut. És un constant risc de traspassar límits que no sabem on ens portaran i com serà el feedback de l’altre. Els buits comunicatius donen molt joc i omplen de foc les relacions. Continua llegint