“Va no ploris, no has d’estar trist home!”


(Nota: Aquesta és la introducció d’un seguit d’articles d’empoderament i educació emocional)

2_Va no ploris títol

Va no ploris, no ha d’estar trist!”, “Torna-t’hi no? Com deixes que et vacilin així?”, “Joder, aquest té orxata a les venes”, “Buah, un altre vegada emocionat, sembles marica tiu”, “Vinga, endavant, pit i

 collons tiu!”, “No tinguis por, no siguis nenaza”… et sonen aquestes frases oi? A mi m’ha generat: pressió per ser un tiu actiu i divertit, frustració per no poder complir les expectatives socials sobre mi com a home, vulnerabilitat quan no he pogut ser fort i segur, alarmat i vigilància quan he hagut de mostrar tristesa, por de què pensaran de mi quan tinc por, decepcionat amb mi mateix quan he volgut mantenir una compostura emocional, que havia practicat molt bé a la dutxa i davant el mirall, i que finalment m’he mostrat a la vida real de forma el contrària: vulnerable, insegur o “acollonit”. Un munt de vivències que m’han anat mostrant la “Gran i magnifica Guia d’Educació Emocional Masculina A.K.A com viure les emocions com a home si vols ser acceptat socialment”.

Aquesta guia (que òbviament ningú ha escrit però saps ben bé de que et parlo) seria aquella forma inconscient que tots ens hem educat en el món emocional i que ens ha dit “com els homes hem de”:

  • Percebre, pensar i categoritzar els sentiments i les emocions (bones, dolentes, prohibides, acceptades, estranyes, normals…)

  • Viure i exprimentar internament emocions i sentiments (amb actitud interna de curiositat, rebuig, repressió, negació…)

  • Gestionar les emocions i sentiments (deixem que ens envaeixin i posseeixin, les deixem fluir i deixar anar, les ignorem fins que són una pilota enorme, les retenim fins que ens exploten a la cara, les racionalitzem i valorem…)

  • Expressar les emocions i sentiments (agressivament, serenament, amb dificultats d’expressió, explosivament, ocultant-les, tímidament…).

Va no ploris, no has d'estar trist home_Ulleres per Esquerrans_Amat Molero BorràsI és que el gènere té una gran influència en com desenvolupem la nostra intel·ligència emocional. Ja que, tot i que a les persones se’ns intenti educar per igual (més enllà del nostre gènere, sexualitat, classe social, racialització, etc.) en escoles, famílies, instituts, esplais o caus, rebem conscient i inconscientment un munt de patrons de conducta (“els homes quan tenim por hem de treure pit” vs “les dones quan tenen por demanen auxili en busca d’un salvador”), normes (“els homes no podem mostrar-nos vulnerables” vs “les bones nenes no s’enfaden”), sancions si incompleixes la norma (“marica, no ploris!” o “vaya histèrica, tot el dia cabrejada”) i estereotips (“els homes són insensibles” vs “les dones són sensibles”, “els homes són segurs i valents” vs “les dones són insegures i porgues”) sexistes i masclistes que ens les fan desenvolupar-nos en el món emocional diferenciadament, sense llibertat i amb un munt de tabes.

Suïcidi masculí, violència masclista… l’impacte d’una educació emocional sexista i masclista

3_Va no plorisPerò el conflicte i problemàtica no només es troba en que se’ns eduqui emocionalment de forma diferenciada per sexes i amb un deix masclista. Sinó que el “mondongo” es troba en quin és l’impacte personal i social que té aquesta forma de desenvolupar-nos en el món emocional i seguint aquesta “guia emocional masculina”. I em fa por nombrar-ho per la gran complexitat, perspectives i sensibilitat de la temàtica, però l’impacte dels patrons de conducta, normes, sancions i estereotips emocionals de gènere poden ser possibles causes d’una punta tant extrema de l’iceberg com la taxa de suïcidi masculina (segons l’Instuto Nacional de Estadística l’any 2017 a l’estat espanyol varen suïcidar-se 2.718 homes vs 961 dones).

Cal honrar la perspectiva de que hi ha causes del suïcidi biològiques i hereditàries, contextuals (com situacions de guerra) o que estats extrems de la consciència (com la depressió) poden ser causants del suïcidi. Però hi ha diversos autors i autores que parlen del clar deix de gènere i cultural que té aquesta taxa. I que aspectes culturals i socials com les expectatives i pressions socials de ser un “home de veritat”, les dificultats per demanar ajuda i mostrar-nos dependents, la relació abusiva i inconscient homes-drogues, la gestió del rol masculí pare de família, la negació, ocultació i prohibició de la vulnerabilitat masculina, el patiment en silenci i soledat o l’estereotip de masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal poden ser causes d’aquesta alta i diferenciada taxa de suïcidi. I és que tots aquests aspectes estan estretament lligats al model de masculinitat i com aquest ens influencia al desenvolupament del nostre món emocional. Per això precisem una educació emocional feminista, per tal de:

  1. Prevenir qualsevol tipus de violències cap a un mateix: si hi ha un clar eix de gènere i el gènere és algo que s’aprèn per educació i cultura, necessitem transformar aquesta educació per a poder prevenir qualsevol tipus de violències. I desenvolupant una educació emocional que ens faci més lliures, conscients, fluids, empàtics… podrem trencar barreres de la masculinitat com el demanar ajuda, l’expressió de la vulnerabilitat, la norma de ser sempre durs, forts i segurs o evitar les crítiques o sancions si un home s’expressa plorant.

  2. Prevenir qualsevol tipus de violències cap a les altres persones: dades com la violència masclista (amb una punta de l’iceberg de 98 feminicidis l’any 2018 a l’estat espanyol) es podria prevenir si es fomentés una major educació emocional cap als homes en la gestió de la ira, pèrdua d’autocontrol, frustració davant un límit afectivo-sexual (un No és No), l’expressió de la vulnerabilitat, la gestió de la gelosia, l’expressió de les necessitats, l’empatia, l’escolta activa, connexió amb les pròpies necessitats… i que recórrer a l’abús de poder i la violència per a sentir el poder o seguretat pot ser fruit d’una manca de poder personal i intel·ligència emocional.

  3. Empoderar-nos emocionalment: l’empatia, l’escolta activa, l’expressió emocional, la consciència emocional, l’alfabetització emocional, el reconeixement de les necessitats que hi ha darrera les emocions… són competències que ens empoderen personalment d’una forma més humanista i sostenible, si vols saber-ne més sobre aquesta idea d’empoderar als homes llegeix-te aquest article: Desempoderem o Empoderem als homes?

  4. Desmuntar l’heteropatriarcat: si desmuntem i refem l’educació emocional masclista i sexista i ens empoderem com a homes per prevenir qualsevol tipus de violències cap a nosaltres o les altres persones és un grandiós pas cap a desmuntar el sistema heteropatriarcal que ens limita, ofega, genera dolor i, fins i tot, mata.

És per això que aquest article és el primer d’un seguit d’articles pràctics, curts i focalitzats a anar adquirint perspectiva i eines per a crear un altre tipus d’educació emocional més conscient, alliberadora, curosa, responsabilitzadora i empoderadora.

Som-hi 🙂

Anuncis

2 pensaments sobre ““Va no ploris, no has d’estar trist home!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s