DESEMPODEREM O EMPODEREM ALS HOMES?

2_Desempoderar o empoderar als homesQuina merda de títol és aquest quan els homes rebossem de privilegis i poder en el sistema heteropatriarcal? I sí, estem a rebentar de privilegis a nivell domèstic (dedicant la meitat d’hores al treball domèstic), a nivell laboral (cobrant un 25% més per la mateixa feina), a nivell d’integritat personal (un 26,6% de les dones han rebut violència greu i el 98% de violència familiar la reben dones), a l’espai públic (no tenir por a les violacions), a les xarxes (poder anar sense samarreta i ensenyar els mugrons)… El món està crear per nosaltres i per a nosaltres, pur androcentrisme. I per si algú li passa pel cap: “Ei! Que als tius també ens afecta el masclisme i el patriarcat!” dono la resposta de: “Sí, exacte. No negarem els costos de la masculinitat (accidents de tràfic, suïcidis, dificultats emocionals, pressions de l’estereotip masculí, etc.) i que cal lluitar per transformar-ho. Però tampoc neguem que som els privilegiats d’aquest joc, els menys afectats i que, per això, tenim una responsabilitat extra en aquesta lluita des de la nostra posició de privilegi social”.

alliberacio-patriarcal_-ulleres-per-esquerrans-_-amat

Avui vull donar voltes a perquè necessitem els homes empoderats per a la lluita feminista, tot i la contradicció que això sembli. I, abans de començar, vull posar el matís de que l’empoderament no és pas un terme neutre, l’empoderament també té gènere i, per tant, no puc comparar el que jo parlaré (empoderament en clau masculina) amb l’empoderament de les dones.

Poder i privilegis socials, font d’inconsciència i desresponsabilització

Si els homes tenim tants privilegis i poder social, perquè ens hem de voler més empoderats? Abans de respondre aquesta pregunta és important parlar de quin tipus poder i privilegis fem referència.

Per parlar-ne utilitzaré la genial distinció que Julie Diamond ens fa entre el poder social i el poder personal en el seu brillant llibre Power a User’s Guide. El poder social és aquell que ens ve donat des de fora, fins i tot, que no l’hem escollit i que hem heredat. És a dir, tots aquells privilegis socials que venen determinats pel color de la pell, el gènere, l’orientació sexual, les capacitats físiques, classe social, l’estat de salut mental, l’edat, la nacionalitat, la llengua materna… són aspectes que determinen els privilegis i opressions que tindrem en una societat i context concret i, alhora, com aquests s’interseccionen generant cúmuls d’opressions socials o a l’inrevés. Alhora, aquests privilegis socials no ens el podem treure de sobre com si es tractés d’una samarreta.

La vivència d’aquests privilegis socials acostuma a ser d’una inconsciència impressionant, ja que es naturalitzen en la persona. Els homes, des d’aquesta posició de privilegi en l’eix de gènere, podem mostrar aquesta inconsciència de diverses formes. Entre elles aquestes:

  • Normalització: “Ara no és com abans, hi ha igualtat, les ties poden treballar” viure els privilegis masculins com a quelcom normal i creure en l’idea de “igualtat universal”.

  • Sistema de creences anti-empàtic: “Perquè a les noies no els hi agraden els piropos? A mi em molen!” la impossibilitat d’empatitzar més enllà del teu gènere i vivència interna del món.

  • Meritocràcia: “Si no accedeixen a lloc més elevats de poder a les feines és perquè no s’ho treballen prou” no creure que l’eix de gènere tingui impacte en desenvolupament de la vida de les persones.

  • Individualització: “Jo estic oprimit, sóc de classe treballadora i feminista” més enllà de que em consideri feminista, estigui oprimit per diversos eixos socials i que mai hagi matat ni a una mosca, no he de deixar de tenir en compte que segueixo sent home.

  • Demonització de l’oprimida: “Va si això és una broma, no n’hi ha per tant” invalidar i no reconèixer la vivència d’opressió de l’altre.

D’aquesta inconsciència apareix l’abús inconscient dels privilegis i del poder. Un abús que es mostra en formes de violència: desigualtats, discriminacions, exclusions, invisibilitzacions… davant aquesta violència i dolor hi ha la necessitat clara de transformació, responsabilització i ús diferent dels nostres privilegis per prevenir l’abús i les desigualtats.

Però… com podem evitar l’abús inconscient dels privilegis a la pràctica (i no només en la teoria)? Com trencar l’odre patriarcal sense fer-nos de nou els supermans? Com gestionar de forma diferent els privilegis?

Poder personal com a prevenció i responsabilització masculina

Pregunto: els homes que exercim aquestes opressions verdaderament estem empoderats? Algú que ha de mostrar la seva supremacia amb l’abús se sent empoderat? I la meva resposta és “A nivell Privilegis Socials estem a rebossar de poder, però fem força peneta a nivell de Poder Personal”. D’aquí és on sorgeix l’idea d’empoderar als homes. Empoderar-nos més a nivell social? No siusplau! Empoderar-nos a nivell personal.

2_Desempoderar o empoderar als homes (2).jpgQuan Julie Diamond fa referència al poder personal parla totes aquelles qualitats, competències, actituds que una mateixa desenvolupa i que ens dona la capacitat d’incidir i actuar empoderadament tot i que no tinguem poder social. El poder personal el podem veure en privilegis com: les ulleres liles, l’empatia, l’intel·ligència emocional, la gestió de la frustració i la ira, sostenir la vulnerabilitat, la capacitat d’expressar emocions, l’intel·ligència del propi poder, l’art de la cura de les altres persones, l’amor per l’altre, la fluidesa en les relacions, la resiliència vers moments traumàtics, la capacitat per resoldre conflictes no violentament, l’art de demanar perdó, la capacitat de responsabilitzar-se del mal comès… tots aquests aspectes ens donen poder i privilegis en les nostres relacions personals i, sobretot, ens fan connectar més conscientment amb nosaltres mateixes i amb les altres persones. I sí, d’aquest tipus de poder personal els homes n’anem força mancats per tres raons clau:

  1. La socialització com a homes i l’estereotip masculí ens allunya d’adquirir i valorar poders personals com l’empatia, la capacitat de demanar persona o demanar ajuda

  2. L’educació hegemònica no fomenta pas aquest desenvolupament del poder personal que ens seria útil per la prevenció, entre altres coses, del bullying

  3. Quan vas sobrat de privilegis socials que t’arreglen la vida no precises desenvolupar aquest poder personal.

Vull i cal reconèixer, sense essencialitzar-ho en la feminitat, que gran part d’aquest poder personal és llegat de les dones. I això cal reconèixer-ho i donar-li valor per trencar amb l’empoderament basat en allò típicament masculí (competència, força, violència, producció…).

Les violències masclistes, també tenen una connexió molt gran amb el poder personal. La violència des del privilegi masculí és una clara mostra de desempoderament personal. Qui és un privilegiat socialment, com nosaltres els homes, i ha d’accedir a la violència per mostrar el seu poder és per una manca de poder per saber com gestionar d’una altra forma la frustració, la por, la gelosia, la ira, la tristesa, etc. Aquelles emocions que, com a mascles, ens fan vulnerables, les neguem i no sabem com gestionar.

L’aposta d’empoderar els homes a nivell personal té una doble intenció: consciència i responsabilització. En el moment en que els homes ens empoderem personalment i prenem consciència dels nostres privilegis, de l’abús que en fem i del seu impacte social comencem a fer un gran pas d’empatia cap a la prevenció de l’abús i l’inconsciència del privilegis. I, consqüentment, cal començar a actuar de forma proactiva prenent responsabilitat de del nostre poder social, és a dir, gestionar els privilegis d’una altra forma i des de diverses estratègies (renunciar d’ells, compartir-los comunament, restaurar el dolor comés per l’abús de poder, emprar el poder amb i no el poder sobre…) que no fomentin la desigualtat i el dolor.

Aquest procés de presa de transformació no és pas possible sense poder personal, sinó que el faríem per por a no ser etiquetats com a masclistes o a no portar la contrària i contradir als feminismes. I quan els processos de transformació són forçats des de la por no hi ha un verdader canvi des de la consciència, sinó des de la submissió.

I sí, crec que aquest procés de consciència, transformació i responsabilització ens n’hem de responsabilitzar els homes. Sinó mantindrem la mateixa dinàmica de que les dones ens hagin d’obrir els ulls constantment i carregar-se a l’espatlla de la nostra transformació.

Tenim molt treball per fer i segur que la cagarem! Posem-nos-hi ara, perquè ja fa masses segles que aquest canvi és necessari.

Amat Molero Borràs

Ulleres per esquerrans

www.ulleresperesquerrans.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s