ULLERES RENEIX DE LES CENDRES

Diem Adéu, Hola i Gràcies

Us en recordeu de nosaltres? Som la Mariona i l’Amat, d’Ulleres! Fa temps que no escrivíem i volem explicar per què i donar peu a una nova transformació d’Ulleres. I ara l’Amat ja està amb els ulls plens de llàgrimes i molt emocionat tot escrivint això!

Somiant conjuntament enmig de les muntanyes, entre el 2014-2015, vam decidir crear Ulleres per Esquerrans. I n’estem molt orgulloses i contentes! Tot sortia des dels nostres maldecaps i inquietuds polítiques i de voler apropar els feminismes al món des d’una altre perspectiva: respectuosa, inclusiva, transformadora, justa i curosa. La veritat és que hem estat aportant al món la nostra forma de brillar com a relació personal! I des d’articles, viatges, formacions, tallers, il·lustracions, abraçades i petons hem fet aquest aquest camí! I des d’aquest amor i estima, amb els seus alts i baixos, hem anat creant el que fins ara ha sigut i suposat Ulleres per Esquerrans; una història conjunta, un granet de sorra per la comunitat que ens ha seguit i confiat, un banc de recursos tendres, un lloc on expressar (i a vegades vomitar) les emocions, on portar la nostra experiència personal i reflexions teòriques, una arrel més en els moviments feministes, fer real i plasmable la pedagogia feminista, posar el dit a la llaga en aquells temes que ningú volia mirar, donar llum a allò desconegut, obscur i silenciat, passar d’aquelles paraules complexes a idees simples… un munt de coses!

Des de fa temps Ulleres ha necessitat parar, ja que la nostra relació (entre la Mariona i l’Amat) s’ha transformat i hem necessitat espai, temps i límits per cuidar-nos. I, per tant, Ulleres també s’ha també transformat fent un procés de mort, dol i també renaixement. I què suposa això? Doncs que ara Ulleres agafa una nova forma capitanejada per l’Amat, la Mariona s’acomiada i una preciosa Comunitat de suport que li donarà feedback, diversitat i crítica ( L’Aniol Guillamon Pujol, la Tiara López, en Roger Sanjaume Calvet, la Sara Clemente Bassa, la Patricia Bertolin Ros, en Nil Colomer Pla, la Laura Marbiol, l’Elisabet Puigdollers Masm, l’Estel Martínez Masó i la Caterina Molero Borràs). Ara us expliquem el què 😉

La Mariona diu Adéu

Doncs sí, la meva etapa a Ulleres s’acaba aquí 🙂

Marxo molt satisfeta del que vam crear i construir, i del granet de sorra que espero haver posat des d’aquí en la lluita feminista.

Marxo tranquil·la i sabent que l’Amat seguirà fent bategar Ulleres amb estima i determinació, i espero poder anar seguint d’aprop els debats, qüestionaments i articles amb els que ens vagi regalant.

Marxo també molt agraïda d’aquests anys d’escriptura, il·lustracions i debats, i de les mostres de suport i feedback positiu que hem anat rebent article rere article. De l’Amat i de totes les que vau confiar en nosaltres he après un munt i crescut molt com a persona.

Alhora, marxo amb la determinació i el convenciment que a la vida també cal saber parar i abandonar els projectes quan ja no bategues amb el que estàs fent i funciones com un autòmat. Arriba un moment d’hivernació creativa en el que tinc ganes de buscar noves veus pròpies i nous canals d’expressió, que ara per ara no sé ni quan ni de quina manera arribaran. Però les energies i la obertura vers la sorpresa i el coneixement són màximes!

Marxo, doncs, amb moltes ganes de sentir a parlar d’Ulleres i amb moltes ganes de retrobar-vos en la tendresa, la complicitat i la lluita dels carrers, les assamblees, els debats i els cafès.

L’Amat diu Hola i… què serà a partir d’ara Ulleres?

M’he hagut de donar un espai per escriure això, ja que tot i la il·lusió de dir hola i renéixer segueix sent dolorós i emocionant despedir-me de la Mariona. Així que… respiro i som-hi;

Dir-vos que Ulleres vol mantenir la seva essència de ser un canal d’expressió i educació feminista, respectuosa, inclusiva, transformadora, justa i curosa. Això sí! Ara posarà el focus en poder escriure articles, vinyetes i… chan chan… També llençar vídeos parlant dels articles (per a qui no vulgui o li faci mandra escriure, algo que a mi em passa). No negaré que estic cagadet de fer-ho i encara més quan no en tinc ni idea de fer vídeos!

El que sobretot canvia internament (ja he fet spoiler abans), és que hi hauran persones que donaran suport a Ulleres en la creació dels seus articles, vinyetes i vídeos. Perquè? Per la gran importància de rebre feedback divers i crítiques que sumin i facin crèixer a Ulleres! Seré completament sincer: les meves ulleres vitals (com a Amat) i la meva experiència de vida no pot tenir en compte (ni de broma) la gran diversitat d’aquest món. Què vull dir? Doncs que podria seguir escrivint encallat amb els meus fantasmes (“Escric això amb paraules molt boniques i teòriques mentre de veritat estic vomitant els meus quistes emocionals”), venent la meva pel·lícula i perspectiva (“El que jo digui és la única i poderosa veritat muahaha”), marginant altres vivències que des de la meva posició de privilegiat (“Sóc un super mascle, blanc, cis, hetero, europeu… i sé de que va la vida”)… en conclusió fent la típica cagada de creure’m el centre del món, amb la veritat absoluta i no rebre crítica i feedback extern (i incorporar-lo… que a vegades és lo més difícil).

Potser algú pensarà: “Ahà! T’he pillat, si fessis els articles sol la cagaries machirulo!” i la meva resposta és: “Probablement, segueixo en procés de prendre consciència i d’intentar saber de quina forma viure’m i relacionar-me en aquest món més justament i tendrement! I sí… la cago i la lio. Tu no?

Així que GRÀCIES a la preciosa Comunitat que ha decidit donar-me feedback i creure amb la tasca d’Ulleres! Com he dit, tinc una miqueta de por de tirar tot això endavant… però surti el que surti sé que hi haurà un preciós aprenentatge (Ep… tot i saber que això queda molt bé a la teoria i quan estàs en el fracàs o no va com vols no t’ho passes gens bé… huhuhu). Així que seguim! Seguim llegint-nos, seguim veient-nos i seguim transformant-nos!

Una abraçada i… estigueu atentes!

Muà!

2 pensaments sobre “ULLERES RENEIX DE LES CENDRES

  1. Bon dia! M’ha encantat trobar de nou un “ulleres…”.
    Malgrat que la Mariona ja no hi serà i que entenc que els canvis són un fet, la trobaré a faltar. Muà.
    Felicitats Amat i reneix amb la força que et caracteritza! Crec que la nova etapa ja és un camí a seguir tant pel mig, on hi trobaràs esvorancs, basses i pols, com pels marges plens d’herbes, flors, espàrrecs…
    Molta sort i perseverança!
    Isabel Borràs Latre

    M'agrada

  2. “Reneix de les cendres”.
    La cendra escampada al camp enriqueix la terra.
    La cendra barrejada amb aigua calenta neteja profundament la roba.
    Ric per dins, net per fora.
    Vull seguir-me emocionant, com fins ara.
    Bona rentreé Amat i bona partida Mariona.
    Esther Borràs Latre

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s