Estrenem ulleres: què és la interseccionalitat i com ens pot ajudar a entendre les discriminacions més complexes i amagades?

feminismes-negreTenim el plaer d’anunciar-vos que l’article d’avui és fruit d’una col·laboració amb en Miquell Martorell Faus, un antropòleg i amic que també ha passat pel món de l’educació en el lleure, ha escrit articles per Som Esplai, i ara es troba emmerdat en una recerca per al seu treball de fi de màster que pivota entre altres coses al voltant de la interseccionalitat.

Feia temps que nosaltres teníem ganes d’abordar aquest concepte – aquestes ulleres – que també prové de la teoria feminista… però què millor que ens ho faci algú que l’està fent servir com a eina de treball i que la té ben per la mà?

Sense més preàmbuls, aquí ho teniu! Moltes gràcies Miquel!!

Què és la interseccionalitat i com ens pot ajudar a entendre les discriminacions més complexes i amagades?

El dia que la Mariona i l’Amat em van oferir d’escriure un article sobre interseccionalitat a Ulleres per Esquerrans he de reconèixer que se’m va dibuixar un somriure als llavis. Per fi una excusa per reprendre un dels temes que més em va inspirar al llarg de la carrera! Per fi una ocasió per recuperar un dels enfocaments més reveladors del feminisme! L’alegria del moment era tan gran que no em vaig poder estar de comentar-ho als meus pares. I aquí va canviar tot: cares de confusió, preguntes inesperades… i més cares de confusió. De seguida em vaig adonar que la tasca que se m’havia encomanat no era ni de bon tros tan fàcil, i que explicar de què va la interseccionalitat demana grans dosis de pedagogia. Vet aquí el meu nou repte: presentar la interseccionalitat com ho faria amb als meus amics, és a dir, de la forma més senzilla –que no pas simple!- i entenedora possible. Aquí teniu el resultat.

En primer lloc, em sembla essencial dir que la interseccionalitat és un enfocament, unes ulleres que ens permeten veure el món amb una determinada sensibilitat. Com apuntava més amunt, aquest enfocament sorgeix d’una corrent del feminisme i, per tant, podríem afirmar que té una vessant teòrica i una de caire més militant. Però, si us sembla, no avancem esdeveniments i comencem pel començament: què és exactament la interseccionalitat i en quin context se’n comença a parlar?

interseccionalitatKimberle Crenshaw va ser la primera acadèmica en incloure la noció d’interseccionalitat en un text de 1989. Estudiant i discutint les discriminacions laborals que patien les dones negres als Estats Units, Crenshaw es va adonar del problema que suposava tractar la raça i el gènere com a categories d’experiència i d’anàlisi mútuament excloents. I què volia dir amb això? Doncs pretenia explicar que abordar el racisme sense tenir en compte les conseqüències del sexisme només aporta una visió parcial de la problemàtica. I, per la mateixa lògica, explicar el sexisme ignorant les opressions racistes també resulta incomplet. Crenshaw se sumava així a una crítica fonamental del feminisme negre i, d’alguna manera, la batejava (com veurem més avall). Amb tot, l’objectiu final de Crenshaw era contrastar la riquesa de les experiències que vivien les dones negres als Estats Units amb les anàlisis més aviat simplistes –i unidimensionals- que se n’havien fet fins llavors.

Però Crenshaw encara va voler anar més enllà i també va fixar-se en com s’havien combatut les discriminacions racistes i per motiu de gènere. En primer lloc, i en referència a la denúncia del sexisme, Crenshaw destacà que el feminisme de l’època estava encapçalat majoritàriament per dones blanques i benestants. Així, tot i el seu caràcter suposadament universalitzador, el feminisme americà de finals del XX no aconseguia incorporar un segment molt nombrós de la població femenina del país. Per altra banda, i en referència a la lluita antiracista, Crenshaw criticà el caràcter marcadament masculí del moviment pels drets civils, un moviment que lluitava per aconseguir l’alliberament de totes les persones negres dels Estats Units. En poques paraules, era com si cada lluita emmascarés l’altra.interseccionalitat moviment 2

I, amb tot això, on quedaven les dones negres? Doncs com ja deveu haver intuït, les seves experiències quedaven absolutament marginades perquè no coincidien amb les dels membres privilegiats de cada grup. I és que, al capdavall, eren les feministes poderoses, per una banda, i els líders (en masculí) del moviments pels drets civils, per l’altra, els que tenien la capacitat de definir com eren els i les integrants de cada grup, així com la naturalesa de les discriminacions que patien respectivament. Les dones negres, les vivències de les quals només es poden entendre tenint presents la intersecció (ah, finalment!) de la negritud i de la condició de dona, en quedaven, doncs, totalment excloses.interseccionalitat moviment

Espero que s’entengui que l’argument bàsic de Crenshaw era que l’experiència de les dones negres no es podia – ni es pot – reduir a només una de les variables que la componen. Dit d’una altra manera, les dones negres poden ser víctimes d’abusos similars a la resta de dones o a la resta de persones negres. Però, a més, aquestes mateixes persones també poden ser discriminades per causa de la seva condició de “dones negres”. Aquesta condició cal entendre-la com categoria en sí mateixa, un grup que, repeteixo, no pot ser entès abordant només la raça o el gènere. I tal com introduïa més amunt, aquest creuament de variables – en el cas estudiat per Crenshaw, “dona” i “negra”-, és la clau per entendre la complexitat que rau en la interseccionalitat.

interseccionalita dona negratPer a qui tingui el cervell a punt d’explotar, o per a aquelles persones que feu cara de confusió com els meus pares, em temo que només em queda un recurs: traslladar la interseccionalitat a l’actualitat. A ningú se li haurà escapat que l’anàlisi de Crenshaw fa referència a un moment històric molt concret. Tanmateix, i tot i els canvis socioculturals dels darrers anys, l’enfocament es manté ben vigent. Els esmentats canvis han propiciat que a dia d’avui haguem d’incloure variables tals com la sexualitat, les creences, l’estatus jurídic, el nivell socioeconòmic o la diversitat funcional de les persones, entre moltes d’altres. La recombinació d’aquest ventall de variables demana que parem més atenció que mai a formes de discriminació que massa sovint passen desapercebudes als nostres ulls.

Reprenent la metàfora de la interseccionalitat entesa com unes ulleres que ens fan veure el món d’una manera concreta, us convido a observar com aquestes variables emergents es combinen i generen categories d’experiència i d’anàlisi absolutament inèdites. Què passa amb els homosexuals amb diversitat funcional quan reclamen espais per poder gaudir de la seva sexualitat? Què passa amb les dones migrades que busquen expressar la seva religiositat lliurement? Què passa amb les persones que són rebutjades als llocs de treball pel seu cognom, el seu color de pell i el barri on viuen? Us convido a no reduir aquestes experiències interseccionals a només un dels seus components. Us convido a sortir de les categories preestablertes o, si més no, a qüestionar la manera com aquestes s’han construït. Us convido, en definitiva, a posar-vos les ulleres de la interseccionalitat per veure el món atenent a tota la seva complexitat.

graciest

Autor: Miquel Martorell Faus

Il·lustradora: Mariona Zamora Juan

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s