Mites, estigmes i historietes sobre el monstruós feminisme. Aquelles tonteries que solem escoltar o se’ns passen pel cap sobre el feminisme.

Perdent la por al feminisme

feminismes-negreLa connexió entre persona i feminisme ha sigut històricament controvertida. És com si existís una barrera intraspassable que ens priva a moltes de ser feministes o nombrar-nos com a tals. Però aquestes les barreres ens les posem nosaltres mateixes, amb el cos i les idees. Jo acostumo a tenir un dimoni dins el meu cap que m’està preguntant: de veritat creus que ets feminista? Ets massa macho per ser-ho? No veus que ocupes massa espai per ser-ho? No has llegit prou, com vols considerar-t’hi? I així un munt de preguntes més. Per això, cal que enderroquem aquestes barreres culturals i ens donem la possibilitat i oportunitat de dir que: totes les persones hem de ser feministes i lluitararticle2 pel feminisme. Personalment, com a home que escriu l’article, he de dir que aquesta és una afirmació molt agosarada. No només perquè utilitzo l’imperatiu “hem de”, sinó perquè també cal posar el límit dient que no s’ha pretendre invaïr, controlar, masculinitzar i monopolitzar el moviment ni discurs feminista des de la visió privilegiada dels que hem nascut homes (tot i que els homes també patim opressions pel patriarcat). Però no per això ens hem de veure exclosos de poder potenciar la transformació social i personal per a la equitat i la justícia.

M’agradaria que els qui llegiu això feu amb mi l’exercici interior de definir a grans trets què és el feminisme. Quan l’haguem definit us juro que el que ens resultarà estrany és perquè no hi ha més persones que s’autoconsideren feministes. (Agafeu-vos el temps que vulgueu). I 3,2,1… de forma resumida i simplista, tal i com ho va fer la Mariona al genial article “Arcaic, exaltat, pelut, sense sostens i friki”1, podríem dir que el feminisme o, per ser més correctes, els feminismes són un conjunt de moviments i discursos de transformació personal i social que lluiten per la justícia, equitat i llibertat en a els àmbits culturals, socials i personals (ètics, de gènere, sexuals, polítics, corporals, jurídics, familiars, laborals, econòmics…). Si algú està morint de ràbia amb la definició que he fet hi ha una nota al final de l’article2. Amb aquesta definició no consideraríem a moltes més persones que ens envolten com a feministes? Jo sí. El que resulta estrany amb aquesta definició tant inclusiva hi hagi tanta gent del nostre voltant que diu: “Jo no sóc feminista, ni de broma!”. Sembla que ens faci por dir que som feministes o que mai ens haguem parat a pensar què és el feminisme.

Aquest article té la finalitat d’apropar-nos al feminisme i, principalment, desmentir i reflexionar sobre els mites, estigmes i historietes trending topic que ens allunyen del feminisme.

Mites, estigmes i historietes sobre el monstruós feminisme:

Quan estàs enmig d’una conversa i uses la paraula “feminisme” sembla que salti una alarma. Com si s’activés una sirena d’incendis en l’altra persona o en el grup sencer. Tota la conversa canvia i es polaritza: si tu et consideres al costat del feminisme ets odiada i criticada. I si et consideres en contra destrosseu conjuntament al feminisme amb odi, bromes de mal gust i un munt de prejudicis. Ja que habitualment, fora de petits nuclis, les persones defensores o considerades feministes estem en minoria.

Tot això passa, entre altres coses, perquè la paraula feminisme ha caigut històricament en un dur estigma que l’ha aïllat i marginat. No només són els homes qui, per vàries raons, desprestigien i se’n riuen del feminisme, hi ha moltes dones que pel mateix estigma i desconeixement s’oposen al feminisme.

Davant aquest estigma al feminisme s’han creat diversos prejudicis i mites que serveixen com a escuts de defensa per no voler entendre, comprendre, empatitzar i reivindicar el feminisme com a discurs i moviment clau per al canvi i la transformació social. Per això, és necessari que identifiquem, repensem i desmuntem alguns d’aquest prejudicis i mites.

1)“El feminisme és exclusiu per dones. Són unes histèriques” Mentida! La lluita contra el patriarcat i elarticle1 masclisme ha estat guiada i liderada de forma extraodinaria per un gran i històric moviment de dones. Aquest és un fet que no ens ha d’estranyar, ja que l’opressió del patriarcat ha recaigut i castigat principalment a les dones. Això ha estat el fet de que les dones hagin liderat les lluites per reivindicar drets, justícia, dignitat i equitat. Però, la responsabilitat de teixir un moviment i discurs feminista no és només de les dones, ja que tot les injustícies laborals, els assetjaments masclistes, els assassinats misogins, el repartiment desigual de les tasques a la llar o les petites violències són responsabilitat de totes.

2)“El feminisme és l’oposat al masclisme?”

No… fail! L’oposat al masclisme és el que en castellà s’anomena femellisme (més tipicament conegut en castellà com a hembrismo). El femesllisme seria considerar i reivindicar allò culturalment femení i les dones com a superiors i millors que allò culturalment masculí i que els homes. El feminisme, en canvi, no busca posar les dones per sobre els homes, sinó la igualtat. El que sí que és cert és que des de diverses corrents del feminisme es vol donar valor, poder i legitimitat a d’allò considerat femení com el treball reproductiu, el treball domèstic, el treball de cures o el treball afectiu. Però donar valor i poder a les dones i tot allò considerat tradicionalment femení no significa aixafar tota la resta, sinó reconèixer i igualar.

3)“El feminisme odia i discrimina als homes”

article6Doncs jo diria que… NO! Hem de tenir molt molt clar que el feminisme lluita per la igualtat i la justícia social de les persones. Actualment molts col·lectius viuen situacions de precarietat i desigualtat per qüestions de gènere i sexe. Si tenim en compte que el feminisme lluita per la igualtat i la justícia social seria completament contradictori que no lluitessin principalment pels col·lectius històricament més vulnerables, perjudicats i oprimits (dones, gays, lesbianes, transsexuals…).

Tot i això, no ens ha d’estranyar pas que, els qui siguem homes, reben grans crítiques i galledes d’aigua feministes pel propi fet de ser homes. El símbol de l’home ha representat històricament i actualment un símbol d’opressió, dominació, violència, privilegi i desprestigi a allò femení. Tot i que no ho haguem escollit mai, el propi fet de ser homes ens fa rebre un munt de privilegis i rang social i la pròpia forma en que ens socialitzem per ser homes fa que vulnerem de forma directe les dones i tot allò considerat culturalment femení. El feminisme lluita contra el patriarcat, i els homes si mantenim el model de masculinitat hegemònic, no lluitem per la igualtat, reivindiquem els drets de totes i evitem els nostres privilegis, acabem retroalimentant el statu quo que el patriarcat crea. És a dir, no s’hi val dir: “Elles s’espavilaran”, és una lluita conjunta.

4)“El feminisme és massa polític, per això no m’agrada”

Si, el feminisme és polític. El que ens hem de preguntar és: què no és polític? Jo diria que res. Ens han venutarticle5 durant molt temps la moto de que allò polític és el que fan al parlament o la feina dels polítics. I que nosaltres hem de ser neutrals, objectius i racionals com a bons ciutadans. Però la veritat és que tot el que ens envolta i creem és polític. Els actes, pensaments, actituds, normes, paraules, discursos, mites, rituals… estan influenciats per alguna ideologia en concret. Fins i tot, quan ens pensem que estem sent neutrals o quan actuem amb “sentit comú” segurament deu respondre a actuar d’acord amb els drets humans, d’acord amb la igualtat d’oportunitats o d’acord amb el què és més barat. Tots aquests pensaments “neutrals”, “normals” o de “sentit comú” estan creats des d’una ideologia i, per tant, són polítics.

Òbviament, els feminismes són polítics, són conscients de que són polítics, no se n’amaguen pas i aquesta consciència els fa ser més transformadors (sinó sempre faríem lo “normal” que significa “el mateix de sempre”).

5)“El feminisme és només per dones lesbianes, trans i gays. No deixen fer coses conjuntes!”

article4Meeeec! Error! Des dels moviments feministes es reivindiquen molt els espais segregats i de seguretat (algo que em va costar força d’entendre). Però és ben cert que el sistema patriarcal on vivim genera un munt de violència cap als col·lectius més vulnerables. Això fa que aquests, amb tot el dret del món, creïn espais exclusivament per a ells: espais per dones, bolleras i trans, espais exclusivament per dones, etc. Aquests espais estan lliures de les relacions desiguals que es donen quan un o un grup d’homes apareix. I, per això, es creen aquests espais de seguretat i apoderament col·lectius.

Alhora, crear comunitat entre persones que pateixen unes mateixes discriminacions i donar-se a veure al carrer és una forma clau de visibilitzacío. Per això, hi ha manifestacions, festes, formacions o xerrades on l’espai és exclusiu i segregat. Tot i això, sempre existeixen espais compartits i si ets de les persones que pensa que n’hi haurien d’haver més t’animo a organitzar-ne 🙂

6)“El feminisme és un dogma perillós, vigileu!”

Mmmmmm… si, és força perillós. No sé si podríem parlar de dogma, principalment perquè existeix una granarticle3 diversitat de feminismes i no existeixen pas els 10 manaments del feminisme. El que sí que podem dir és que és perillós, doncs sí. El feminisme que Ulleres per Esquerrans plantegem (perquè no tot són així) destrossa el patriarcat i el capitalisme, dues bases fonamentals de la nostra cultura occidental actual. És pura dinamita. Policia, Estat, lleis, educació, escoles, hospitals… tot està infectat pel capitalisme i el patriarcat, si el feminisme ho fa explotar tot és força perillós. És per això que m’encanta!

Després d’haver llegit i repensat aquests mites tinc una pregunta per vosaltres: sou i us sentiu un xic més feministes? Espero i desitjo que si.

Autor: Amat Molero Borràs

Il·lustradora: Mariona Zamora Juan

1Per si encara no l’heu llegit o el voleu recordar us deixo aquí l’enllaç: (https://ulleresperesquerrans.com/2015/02/06/arcaic-exaltat-pelut-sense-sostens-i-friki/#more-162)

2 Definir d’aquesta manera el feminisme és molt agosarat i subjectiu, ja al llarg de la història hi han hagut molts discursos i moviments feministes. Els feminismes negres, la diferència, radical, de la igualtat, marxista, islàmic, liberal… no són pas un mateix feminisme, per això cal parlar de feminismes. Per això, dir “Estic en contra el feminisme!” és força erroni, ja que caldria concretar contra quin feminisme s’està en contra. Jo, per exemple, comprenc, entenc, però no comparteixo el feminisme radical que reivindica Valerie Solanas al Manifiesto SCUM (perquè innegablement em toca molt el rebre sent i considerant-me home…).

Anuncis

2 pensaments sobre “Mites, estigmes i historietes sobre el monstruós feminisme. Aquelles tonteries que solem escoltar o se’ns passen pel cap sobre el feminisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s