Què és la masculinitat? Perquè parlem de masculinitats?

Definir, estructurar i comunicar

masculinitats

A vegades ens omplim la boca de paraules sense conèixer qui se les ha inventat o, fins i tot, sense saber què signifiquen. Per poder estructurar bé el nostre pensament i discurs és necessari fer l’exercici de definir aquelles paraules que usem quotidianament. Si ens pregunten “Defineixe-me: feminisme, patriarcat, masculinitat, sistema sexe/gènere, educació afectivo-sexual, violències de gènere, dominació masculina…” no és ben cert que ens agafa un nosequé a la panxa i ens diem per dins “Merda… i com ho defineixo jo això ara”. Ja sigui perquè costa estructurar les idees, fa mandra llegir o s’usen paraules per “postureo feminista” (un fenomen força corrent en els moviments socials) cal saber, com a mínim, definir-les. Quan se’ns plantegen discussions o conflictes amb altres persones són, moltes vegades, perquè definim les paraules de forma molt diversa i, per tant, la nostra percepció de la realitat varia. No heu sentit o dit mai: “és que no em respectes!”, “dóna’m llibertat siusplau” o “perquè no m’estimes?”. “Respecte”, “Llibertat” o “Estima” són paraules que segons com les definim canvien el seu significat, per això, cal parlar amb un mateix codi per poder entendre’ns. Cal que ens comuniquem amb un mateix vocabulari o, com a mínim, sapiguem definir el nostre llenguatge, comunicar-ho i conèixer el llenguatge i percepció de la realitat de la persona amb qui ens comuniquem.

Així que, com que aquest apartat d’Ulleres per Esquerrans és sobre Masculinitats intentaré introduir de forma planera dos termes que utilitzaré constantment: masculinitats i masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal.

Què és la masculinitat? Perquè parlem de masculinitats?

masculinitats_ulleres_per_esquerransA l’escola, si s’atreveixen a tocar el tema, ens solen dir a classe de “Naturals” que el fet de ser masculí o femení ens ve determinat pels gens. I si, existeixen aspectes biològics que es diferencien els diversos sexes (masculí, femení i intersex). Les persones qui neixen amb gens XY (bio-homes) mai tindran la regla o els pits més desenvolupats, igual que les persones que neixen amb gens XX (bio-dones) tampoc tindran mai penis al néixer.

Hi ha autors com Steven Goldberg que afirmen que els homes són masclistes i patriarcals per naturalesa, ja que aspectes com, per exemple, la major segregació de testosterona confirma que siguem així per “naturalesa”. O també David Barash, que afirma que els homes són violadors nats, ja que són víctimes del seu impuls sexual i reproductiu natural. Vosaltres us ho creieu? Jo no.

La masculinitat és un conjunt d’actituds, valors, practiques, ideologia, habilitats i competències atribuïdes al bio-sexe masculí. No naixem pas sabent arreglar cotxes, bevent i fumant a carretades, tenint coneixements de bricolatge, essent competitius o essent egoistes. Totes aquestes característiques s’han d’aprendre per arribar a ser masculí. Per tant, no naixem masculins, la masculinitat es construeix i s’aprèn. Podríem aprendre a ser més afectius en les nostres relacions, a tenir cura de de la gent gran i dels nostres fills/es, a emocionar-nos públicament i a cooperar enlloc de competir, però això es deriva al món femení, tant sols les dones estan destinades a aprendre-ho, ja que culturalment s’atribueix a la feminitat.

Però actualment encara se sol creure que la masculinitat és “natural”. Frases com “Les violacions també succeeixen per la roba de la dona, el seu comportament i per estar en llocs inapropiats” referint-se a les dones de la India o els consells del Gobierno Español per prevenir les violacions: no fer auto-stop, tancar les cortines de casa per no ser vista, si viu una dona sola no posar el seu nom a la bústia, no caminar nocturnament per zones solitàries… són exemples que ens mostren com el nostre sistema es creu verdaderament que les actituds masclistes i patriarcals són de “naturalesa masculina” i imparables.

Per si algú encara es creu que la masculinitat és “natural” el convido a llegir obres d’antropologia. Antropòlogues com Margaret Mead (sobre els anys 30) ens mostren que existeixen diverses representacions de la masculinitat en el mateix moment històric, és a dir, segons la cultura en concret la masculinitat s’aprendrà de forma molt diferent. Per exemple, els homes Arpesh són amants de l’art i deixaran que els maltractin abans que lluitar amb algú, tot al contrari dels Mundugumor, caracteritzats per la seva agressivitat. O també els joves Iatmul que tenen una clara audàcia i extroversió sexual comparada amb els Chambuli que són molt més tímids en l’àmbit de la sexualitat. I no és cert que, si comparem les característiques masculines del “macho ibérico español” són molt diferents de les d’altres països? Fins i tot, no és cert que la masculinitat dels nostres avis és molt diferent que la nostra? El temperament sexual, les formes de flirtejar, els rituals de masculinització, la relació íntima entre el grup d’amics, la cosmovisió respecte la diversitat sexual… tots aquests aspectes tenen una clara relació amb la masculinitat que ens ensenyen, experimentem i incorporem en nosaltres mateixos.

Podem dir llavors que la masculinitat és un producte normatiu, temporal i canviant del gènere masculí i, per tant, cultural. El sistema sexe/gènere occidental deixa molt clar que tant sols és possible ser masculí o femení. Aquesta binària i limitada possibilitat fa que segons la cultura i moment històric les percepcions de què ha de ser i pot ser masculí o femení variïn, per tant, no existeix una verdadera masculinitat o feminitat, una essència masculina o femenina. Existeixen actituds, valors, pràctiques, ideologies, habilitats, emocions, sentiments repartits segons l’aprenentatge que faci cada persona: el masculí o el femení. Per això, cal parlar de masculinitats.

Aquesta percepció plural de les masculinitats no només ens mostra que macro-culturalment existeixin diferencies de com “ha de ser” i “és” l’home espanyol, català, hindú, alemany o afganès. En la nostra mateixa cultura existeixen diverses manifestacions de masculinitats, tot i que al viure en un sistema heteropatriarcal es mitifica i socialitza majoritàriament en la masculinitat hegemònica, dominant i patriarcal.

Amat Molero Borràs

ulleresperesquerrans@gmail.com

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s