“Fins la polla i de mala hòstia”. Masculinitats, ira i violència

masculinitats_ulleres_per_esquerransExplosions internes, ganes de marxar corrents, necessitat de descarregar energia, manca de control, mandíbula apretada, “joder”, tancar-te amb tu mateix, tensió corporal, mirada profunda i fulminant, dificultat per contenir-te, pujada de temperatura corporal, visió borrosa, pensaments ràpids… us sona no? És el que podríem dir-li ira o, també, “estar de mala hostia” o “estar fins la polla”. Sobretot em vull centrar avui en “estar fins la polla”, no pas per un tema fàl·lic o que el fet de tenir penis et porti a connectar amb facilitat i expressar d’unes formes determinades la ira, sinó per què avui vull parlar de la relació entre les masculinitats, la ira i la violència. I, com ja vaig estar parlant en un altre article (aquí tens l’enllaç Mascles que s’emocionen), la vivència íntima i l’expressió de les emocions està connectada amb el nostre gènere i com aquest ha sigut construït culturalment. Així que donaré voltes a la ira des d’una perspectiva de gènere i, sobretot, centrant-me en els homes.

Fa molt temps que aquest article estava plantejat i inacabat. I això hi té a veure amb la meva mala relació amb aquesta emoció. Des de ben petit és una emoció que m’ha costat molt de mostrar la ira per la por a les seves conseqüències a causar dolor a la gent que m’envolta i, en la meva entrada al feminisme, encara es va amplificar més augmentant la por a transformar-me en un masclista violent. I em pregunto: però la ira és masclista? Doncs clar que no, però si que sé que formes d’expressió d’aquesta han causat i segueixen causant tant dolor que em genera poder poder-lo causar. Només cal recordar l’esgarrifós nombre de 106 feminicidis comesos l’any 2016 a l’Estat Espanyol i, òbviament, ja sabem que això és només la petita punta de l’iceberg. Com a homes crec que és necessari que ens parem a treballar aquest tema per una qüestió de responsabilitat i compromís, ja que la gestió dels nostres sentiments i emocions és qüestió completament nostra i del nostre poder personal. I si la violència és una forma d’expressió de la ira cal que trobem altres estratègies internes més sostenibles, respectuoses i sanes per a nosaltres i, sobretot, per a les altres persones. Continua llegint

Alegria Capada

Avui il·lustrem una de les sancions masculines vers l’expressió amorosa o afectiva de l’emoció de l’alegria. L’alegria, com totes les emocions i sentiments, també passa pel filtre del gènere i la cultura heteropatriarcal. Si voleu donar-li més voltes sobre masculinitats i emocions aquí teniu un article que vam escriure fa un temps: mascles que s’emocionen.

alegria-capada_ulleres-per-esquerrans_-amat-molero

Drag Queen: Amb pits i tita pel carrer, 4 aprenentatges sobre el poder i la vulnerabilitat

masculinitats_ulleres_per_esquerransAvui poso al centre de l’article l’experiència Drag Queen dient: Gràcies Rosa per donar-me l’experiència de vulnerabilitat que sempre havia llegit i mai havia viscut com a drag queen. L’experiència de ser vulnerable al carrer, a l’espai públic, i de sentir-me petita, mirada, jutjada, fràgil i desubicada. No dono gràcies pel patiment, sinó per l’experiència que em fa empatitzar molt més amb l’assetjament, abús i desigualtat que viuen dones i trans quan posen un peu al carrer. Avui l’article va de la Rosa, l’Amat i la vulnerabilitat i d’una experiència en primera persona com a drag queen a l’espai públic.

Vull remarcar que aquesta experiència és molt personal, altres vegades que he performat drag queen no han sigut així i, segurament, per cada cis-home que ha transitat cap a una queen ha tingut experiències molt diferents. Però avui vull parlar de quan vaig ser la Rosa, ja que va ser l’experiència que em va tocar més profundament i d’on n’he tret diversos aprenentatges al voltant del poder i la vulnerabilitat que han passat, sobretot, pel meu cos.

Continua llegint